jueves, 13 de junio de 2013

ESCOLES PER PREPARAR EL FUTUR

http://www.debats.cat/ca/debats/crear-escoles-que-preparin-al-futur


Per a Richard Gerver, exdirector de l’escola primària Grange (Gran Bretanya) i expert en lideratge, creativitat i canvi organitzatiu, hi ha tres conceptes que marquen com han de ser les escoles del futur: viure, aprendre i riure.
 

Viure

  • L’escola ha de fer que els alumnes visquin les seves vides al màxim. Que aixequin el cap i busquin els seus interessos, explotin les seves potencialitats i habilitats. Que descobreixin qui són com a individus i com a membres d’un col·lectiu. I tot això no té a veure amb superació d’exàmens i amb notes.
  • L’escola s’hauria d’assemblar a allò que els alumnes esperen d’ella (el llibre The school I would like recull opinions de joves de tot el Regne Unit sobre quina és la seva escola ideal).
  • L’escola no ha d’estar marcada pel control, sinó per donar les eines per a apoderar els estudiants.
  • Si volem que nens i joves siguin innovadors, que s’arrisquin, que vulguin canviar, els primers que han d’acceptar el repte de canviar són els professors, que massa sovint tenen por del risc, d’introduir canvis en la seva forma d’educar.

Aprendre

  • L’educació és una de les qüestions més valuoses que una societat pot aportar. Però l’educació actual està basada a ensenyar com superar exàmens i no pas a aprendre realment. Aquest tipus d’educació no és motivador («Has d’aprendre per a poder aprovar exàmens, que et permetran continuar aprenent per a fer exàmens encara més grans i difícils, que et permetran anar a la universitat a continuar aprenent a superar exàmens»). No és estrany que tants joves vulguin sortir del sistema: «No vull fer més exàmens».
  • L’aprenentatge ha de ser motivador, ha de ser emocionant i ha de ser important en el moment. Els nens i joves no pensen en el futur. Aprendre ha d’aportar alguna cosa irresistible ara.
  • No pot haver-hi un únic tipus d’educació per a tothom i no la poden decidir polítics i sindicats. L’educació s’ha d’adaptar a cada nen o jove i al seu entorn i és l’educador qui ha de decidir com ha de ser aquesta educació. El nostre sistema educatiu hauria d’estar construït pensant en el desenvolupament dels nens.
  • No tots els nens són bons per aprovar exàmens però tots tenen potencialitats que s’han de poder explotar i que han de sortir a la llum.

Riure

  • L’entorn educatiu ha de ser divertit. Els infants s’ho han de passar bé.
  • La por i la repressió no han de marcar l’educació. Amb por els alumnes no aporten el millor que poden donar. En un entorn rialler, els alumnes estan més oberts i aprenen respecte mutu.

L’educació clàssica provoca fracassos

Per a Gerver, «l’educació formal, clàssica, basada a superar exàmens, no crea persones creatives i innovadores preparades per al futur que els tocarà viure en el segle XXII, sinó persones que s’acostumen a ser gestionades (s’acostumen que els diguin què han d’aprendre i com ho han d’aprendre). L’educació clàssica provoca que moltes persones siguin fracassades perquè esperen ser gestionades».
El ponent dóna un exemple de canvi de tendència: «La Xina és un dels països que obté millors resultats en l’informe PISA perquè ensenya a superar exàmens».
«El repte que tenim –conclou Gerver–­ és crear sistemes educatius del segle XXII que ensenyin que el món és aquí per a agafar-lo i que els joves inventin el seu futur, construint entorn del somriure i de l’aprenentatge continu.»

No hay comentarios:

Publicar un comentario